Un dels punts principals a tenir en compte en aquesta temàtica és, sens dubte, el gran canvi que hi ha hagut de percepció: la immensa majoria de la societat ja no creu que aquestes desigualtats siguin lògiques i inqüestionables, fet que facilita molt la tasca i les feines que busquen una major igualtat en matèria de gènere.
I parlem de gènere, referint-nos a les diferències socials, i no a sexe, que es refereix a les diferències biològiques i naturals.
En totes les societats, homes i dones realitzen funcions diferents, i ja des de l’escola s’educa als més petits perquè acceptin aquest “repartiment de tasques” i l’assumeixin com a ordre social “normal”. Els rols socials que prenem com a individus ja venen determinats per la seva corresponent assignació de rol femení o rol masculí, que a la seva vegada convergeixen en àmbits socials que passen a tenir un gènere determinat. Aquesta divisió sexual del treball, però, no hauria de comportar, necessàriament, que les diferències entre gèneres es convertissin en desigualtats. Aquí, però, recau la característica del sistema patriarcal que, com apunten diversos experts i expertes, caracteritza la societat actual, situant-se els homes per damunt de les dones de moltes formes i maneres diferents, sigui amb opressió política, laboral o, senzillament, social.
La societat actual està clarament marcada per una separació dels espais públics, d’ampli domini masculí, respecte els espais i la vida privada, que, en contraposició al prestigi i valor de l’àmbit públic, se li ha atribuït un reduït valor simbòlic, sentimental gairebé. No obstant, en les societats del mal anomenat Tercer Món, on la família, com actor social, té unes funcions econòmiques i socials molt majors que al model occidental, les dones exerceixen una influència política enorme a través de les relacions familiars.
I potser convindria prendre’n bona nota, ja que molts experts apunten a que els models socials i productius indígenes del “Tercer Món” són el futur, si es vol viure en un planeta sostenible i habitable a llarg plaç, en contraposició al “paradigmàtic” plantejament neoliberal capitalista.
I parlem de gènere, referint-nos a les diferències socials, i no a sexe, que es refereix a les diferències biològiques i naturals.
En totes les societats, homes i dones realitzen funcions diferents, i ja des de l’escola s’educa als més petits perquè acceptin aquest “repartiment de tasques” i l’assumeixin com a ordre social “normal”. Els rols socials que prenem com a individus ja venen determinats per la seva corresponent assignació de rol femení o rol masculí, que a la seva vegada convergeixen en àmbits socials que passen a tenir un gènere determinat. Aquesta divisió sexual del treball, però, no hauria de comportar, necessàriament, que les diferències entre gèneres es convertissin en desigualtats. Aquí, però, recau la característica del sistema patriarcal que, com apunten diversos experts i expertes, caracteritza la societat actual, situant-se els homes per damunt de les dones de moltes formes i maneres diferents, sigui amb opressió política, laboral o, senzillament, social.
La societat actual està clarament marcada per una separació dels espais públics, d’ampli domini masculí, respecte els espais i la vida privada, que, en contraposició al prestigi i valor de l’àmbit públic, se li ha atribuït un reduït valor simbòlic, sentimental gairebé. No obstant, en les societats del mal anomenat Tercer Món, on la família, com actor social, té unes funcions econòmiques i socials molt majors que al model occidental, les dones exerceixen una influència política enorme a través de les relacions familiars.
I potser convindria prendre’n bona nota, ja que molts experts apunten a que els models socials i productius indígenes del “Tercer Món” són el futur, si es vol viure en un planeta sostenible i habitable a llarg plaç, en contraposició al “paradigmàtic” plantejament neoliberal capitalista.
.
Gerard
0 comentarios:
Publicar un comentario